La peça del mes de novembre correspon a un exemplar recent de corn de bufar, Charonia lampas  (Linnaeus, 1758), trobat a Mallorca.

El corn de bufar és el mol·lusc gasteròpode més gros que trobam a la Mediterrània, que pot arribar a fer fins a 39 centímetres de longitud. També viu als oceans Atlàntic i Índic. Es tracta d’una espècie d’un elevat valor gastronòmic, però que de cada vegada és menys abundant a causa dels canvis ambientals i de la pesca accidental amb tècniques d’arrossegament. Es pot trobar entre 8 i 50 metres de fondària, als fons de roca i de vegades també a praderies de posidònia, i és una espècie depredadora que s’alimenta principalment d’eriçons i estels de la mar, mantenint controlades les seves poblacions. També pot menjar copinyes. Com la majoria de gasteròpodes marins, i a diferència dels terrestres, els individus no són hermafrodites sinó que presenten sexes separats. 

Si es forada l’àpex de la closca buida i s’hi bufa, produeix un fort renou que se sent a llarga distància. Antigament, a Mallorca això s’emprava com a avís, tant entre barques com a les possessions. De fet, al Pirineu s’han trobat restes arqueològiques de fa 17.000 anys que indiquen que les poblacions humanes d’aquell temps ja li donaven aquest ús.