Ziziphus paradisiaca  (Unger, 1845) Heer, 1859       MBCN19849

El ginjoler del paradís (Ziziphus paradisiaca) és una espècie de planta arbòria actualment extingida, parent dels ginjolers actuals. Tenia unes fulles el·líptiques, ovades o lanceolades d’entre 3,5-5,5 cm de longitud i 1,4-2,5 cm d’ample. Els marges de les fulles podien esser enters o lleugerament serrats, i la venació principal era acròdroma, és a dir, consistia en diversos nervis que neixien de la base. El gènere Ziziphus és molt típic de diferents flores de l’Oligocè, però aquesta espècie en concret és característica del Miocè inferior.

La peça d’aquest mes pertany a la col·lecció J. Bauçà allotjada al MUCBO. El jaciment del qual prové es troba actualment 900 m part damunt el nivell de la mar, però, de fet, representa un ecosistema costaner d’abans de l’elevació de la serra de Tramuntana. Allà s’hi podien trobar diferents plantes de marcat caràcter tropical, que han permès d’inferir que la temperatura mitjana anual seria de 18,8 °C, prop de dos graus superior a l’actual. La precipitació també hauria estat notablement major, de devers 2.000 mm anuals, comparat amb els 280 mm actuals del municipi.

Procedència: Coll dels cards Colers, Fornalutx, Mallorca.

Edat: Cenozoic, Neogen, Miocè inferior, Burdigalià (fa 20-15 milions d’anys).