El cranc pelut (Eriphia verrucosa) és una de les espècies de crancs més conegudes de les costes de Balears. La seva distribució comprèn la mar Negra, la Mediterrània, i el marge oriental de l’Atlàntic. Viu a les costes rocalloses, des del nivell de la mar fins a pocs metres de fondària, preferint les escletxes de la zona on rompen les ones. La seva activitat és sobretot crepuscular i nocturna, arribant a sortir totalment de l’aigua. Els exemplars adults poden arribar fins a 9 cm d’amplada de closca. S’alimenta de restes d’animals morts, mol·luscs i cucs. És una espècie
amb interès gastronòmic i ha estat capturada de forma incontrolada, minvant seves poblacions sobretot a les zones més accessibles. Actualment la seva captura està regulada per la normativa de marisqueig professional i recreatiu de la Comunitat Autònoma.

La peça d’aquest mes, que forma part de la Col. Antich-Soler, és un fòssil que correspon a part d’un propodi de cranc pelut, és a dir, la meitat inferior, immòbil, de la mordala. Pertanyia a un individu de mida molt grossa i es va trobar en un dipòsit que representa una platja del darrer període interglacial.

Procedència: Davallador de ses Olles, Llucmajor, Mallorca.

Edat: Pleistocè superior (fa devers 125.000 anys).